Temps de voluntariat. La perspectiva andorrana
29 November 2005
by Yolanda Bodoque Puerta

1. De veïns a ciutadans

Molt abans que el voluntariat fos codificat sota els actuals paràmetres que tothom més o menys reconeix com a propis d’aquest sector, les tasques d’ajuda gairebé desinteressada a altres persones han estat sempre presents a les comunitats, sense haver estat mai reconegudes com a quelcom susceptible de ser destacable per damunt d’altres tasques.

Clar que això formava part del tarannà de les petites comunitats on l’ajuda als altres era entre d’altres coses una inversió, en el sentit que es tractava d’accions encaminades a assegurar una reciprocitat futura. Aquestes accions de solidaritat familiar i veïnal podríem dir que formaven part d’estratègies de reproducció de la comunitat i, així enteses, no estaven subjectes a reconeixement públic.

Però amb l’esdeveniment de la revolució tecnològica que ha alliberat el temps humà disponible, la presentació de la cultura de la ciutadania com a exponent i exemple de participació en la vida social i, finalment, l’emergència d’una nova vulnerabilitat que requereix la creació de serveis de proximitat, aquestes accions han deixat de formar part d’iniciatives personals o veïnals de caire comunitari i privat i s’han transformat en actuacions públiques de caire social.

És així que les societats democràtiques de finals del segle XX s’han tornat ‘societats d’organitzacions” i avui dia l’acció voluntària necessita emmarcar-se quasi sempre dintre d’una organització. Per això, el que en principi era molt senzill ha esdevingut un aprenentatge difícil (Vernís, 2001:1). La mateixa actitud solidària feta acció organitzada és el que avui denominem voluntariat.

2. De la solidaritat individual a l’organitzada.

Fer de voluntari, o ser voluntari pot incloure una multiplicitat d’accions molt variades que es poden englobar en tres dimensions. D’una banda està la dimensió exterior (a qui dirigeixo la meva acció voluntària?), els altres (la societat, els col·lectius o els llocs) als quals es dirigeix la seva acció i en aquest sentit parlem de servei, solidaritat, respecte, utilitat i interès. La segona és la dimensió interior (per què faig de voluntari/a?), la de la persona que realitza l’acció i que ha de tenir voluntat, espontaneïtat (que a la vegada comporta la no-obligació), inquietud, temps, responsabilitat i sensibilitat. Finalment el nexe que uneix la primera i la segona és la tasca (on i què faig [puc fer] com a voluntari?) que ha de ser no remunerada, responsable, participativa, organitzada i compromesa. Quan la societat esdevé una realitat complexa, l’acció voluntària (la tasca) adquireix noves dimensions més enllà de context proper de les persones que les realitzen. L’organització no és en aquest sentit una necessitat primordial, ja que aquestes accions poden ser desenvolupades des del moment en què les persones volen influir en la realitat que els envolta sense que hagi una institució al darrera. No obstant la complexitat a la que fèiem referència i els nous elements que intervenen en el esdevenir de les societats, precisen d’una distribució dels esforços encaminada a dotar de sentit aquestes activitats.

3. El marc organitzatiu. Les entitats de i amb voluntaris.

Qualsevol referència actual sobre el voluntariat ens condueix a parlar de les organitzacions a on aquesta dimensió té lloc. Sembla ser que, actualment, les persones voluntàries han de fer la seva tasca en el marc d’organitzacions que guiïn les seves accions perquè aquestes es dotin de sentit i siguin vertaderament útils als altres. Entitats i organitzacions de treball voluntari n’hi ha moltes, de fet són anomenades Tercer Sector i això és així perquè són entitats que sorgeixen de la lliure iniciativa ciutadana, són regides de manera autònoma i busquen a través de la intervenció en la política social aconseguir un increment dels nivells de qualitat de vida mitjançant un progrés social ciutadà (Jerez, 1997:121). Però la complexitat de les organitzacions i la manera de gestionar el capital humà que disposen contribueixen a multiplicar la diversitat del fet voluntari i a incloure sota aquest paràmetre qualsevol tasca que comporti la no obligació, l’interès social i la no remuneració. Per tant l’acció voluntària està present en qualsevol organització des de les de caire més humanitari a les de caire més professional i d’interès concret (col·legis professionals, per exemple) cosa que va molt més enllà dels propòsits intrínsecs que caracteritzen la voluntarietat.

És en aquest punt que hem de considerar el concepte compromís per diferenciar l’acció de l’esperit. Aquests conceptes, que els hem de llegir sense cap càrrega ideològica ni confessional, són els que ens sembla que porten la clau que acota el fet voluntari. Darrera d’aquest hi ha les persones que, amb o sense organització al darrera, diuen que no treballen per si mateixes sinó que busquen una finalitat de col·laboració social a les seves accions. De la seva banda, les organitzacions de voluntariat han de tenir com a intenció donar a cada moment una resposta a les necessitats de la societat en la qual està immersa, alhora que han d’aportar els elements essencials en la configuració d’un teixit ciutadà, una xarxa de persones amb interessos generals.

4. La situació del voluntariat a Andorra

És innegable que la societat andorrana està sotmesa, des de fa uns quants anys, a canvis vertiginosos, sobretot pel que fa a la seva estructura demogràfica però també, i sobretot, pel que fa a la seva estructura econòmica. Així, de manera simple, podem resumir que ha passat de ser un país que vivia bàsicament de l’agricultura i de la ramaderia (com a principals bases de la seva subsistència), a multiplicar la seva població i a abocar-se cap a les activitats de comerç i serveis que defineixen l’Andorra d’avui i marquen també les línies de connexió i ruptura amb un passat recent. Així, també, ha passat de ser una societat qualificada com a tradicional que funcionava socialment mitjançant relacions comunitàries (xarxes de solidaritat veïnal bàsicament) a ser una societat marcadament individualista d’acord amb el tarannà del nou context econòmic en què s’emmarca. Aquestes transformacions internes, conjuntament amb les quals s’estan produint a nivell mundial (procés en el qual Andorra té un paper important tant per la seva ubicació com per la seva especial disposició sociopolítica) aboquen a la societat a desenvolupar tot un seguit de noves maneres de viure i entendre el món en què viu.

El canvi social recent a Andorra que ha significat la presència de nova població, noves formes de jerarquia social i un individualisme emergent, fa que sorgeixi un marc associatiu nou i inèdit respecte al tipus d’interacció que existia en el context tradicional. Ara aquesta dinàmica, és a dir, les relacions veïnals, amicals, socials, però sobretot aquelles que ens comprometen de manera directa o indirecta amb col·lectius vulnerables, propers o allunyats i també amb el territori que ens identifica, es llegeixen amb un altre llenguatge que passa pel sedàs de la globalització i diversifica les maneres d’entendre el compromís com a ciutadans en fer-se partícips de la vida social.

Com bé dèiem de bon principi, el voluntariat a Andorra s’ha d’analitzar en paral·lel amb el canvi social en què està immers el país a tots els nivells. Conceptes com els de treball i temps, entre d’altres, adquireixen una altra dimensió a la realitat social andorrana i influeixen de manera decisiva en la tasca d’aquest col·lectiu. Així s’ha pogut copsar que les persones valoren el seu temps i el fet de tenir o no un treball estable per poder dedicar-s’hi a altres tasques. Aquests aspectes fan que el perfil de voluntari sigui desenvolupat més per persones d’una determinada posició laboral (professionals lliures i càrrecs administratius que disposen de temps lliure) i entre les quals sobresurten de manera important les dones per damunt dels homes, pel que fa a les vessants més socials del voluntariat. Els homes ocupen sovint els càrrecs directius de les entitats de voluntariat social o es concentren en altres tipus d’organitzacions com són les esportives, les culturals o dintre de les socials es decanten més cap a tasques relacionades amb el socorrisme (per exemple, a la Creu Roja), però en poques ocasions es troben desenvolupant tasques de voluntariat de base potser perquè tenen una visió molt més pràctica i pragmàtica de la vida que les dones.
Les raons per les quals les dones desenvolupen les tasques de voluntariat amb més facilitat que els homes, en les apunten Dolors Comas i Jordi Roca (1996). Les dones assumeixen les activitats d’assistència i cura en base a una doble dimensió: com a dones (i, per tant, pel seu paper en el procés de procreació) i també en qualitat de mares, esposes, filles o parentes (i, per tant per les obligacions derivades del parentiu). Això suposa posar en joc un doble conjunt d’operadors simbòlics que funcionen de forma associada i que integren nocions de gènere. Un deriva del model de procreació; l’altre del model de parentiu. Ambdós models proporcionen el fonament de l’existència humana en base a tota una sèrie de relacions que es consideren pertanyents al domini d’allò “natural”. Es tracta, doncs, d’un doble procés de naturalització. A aquestes consideracions afegiríem que, a més, per a les dones el concepte ‘temps’ històricament no té les mateixes connotacions de productivitat que per als homes. Per aquests el temps té un valor que no és el mateix que per a les dones ja que aquestes han estat tradicionalment educades per fer feines no remunerades i que, per tant, no es consideraven productives.

Aquesta vessant social també arrossega en bona part persones vinculades d’una manera més directa a la creença en uns determinats ideals i que volen fer alguna cosa més que quedar-se amb la espiritualitat de les seves creences i passen a l’acció intentant fer realitat tot allò que la seva consciència els dicta. A l’altra cara de la moneda ens trobem amb altres organitzacions, l’àmbit de les quals no és només social sinó que ja engloba altres com la cultura, el mediambient, etc., on trobem representació molt més variada pel que fa al gènere, l’edat, la professió o la ideologia política. Finalment hem d’apuntar, pel que fa a la procedència geogràfica, que el perfil respon tant a persones de nacionalitat andorrana com a un segment de persones que porten molts anys residint al país i, per tant, amb un grau d’integració i arrelament molt importants. En termes generals la major part dels andorrans i antics residents ocupen, en el mercat de treball andorrà, un lloc privilegiat amb immillorables condicions laborals, que els permet destinar el seu temps i el seus recursos a tasques de voluntariat. Aquests antics residents, ben integrats i identificats amb la cultura andorrana són els procedents de Catalunya que, en ser els primers en arribar a Andorra, poden posicionar-se millor dins l’estructura social i laboral que la resta. No obstant, aquesta justificació no serveix per a altres col·lectius (quasi tant històrics com el català) menys propers culturalment com ara l’andalús, el gallec o el portuguès, però amb una presència important al territori, que no tenen la mateixa presència en la vida pública andorrana. Això referma la nostra consideració del voluntariat a Andorra com una realitat poc oberta a la incorporació de nous elements que d’una banda aportarien noves formes de reflexió i coneixement de l’entorn i a la vegada contribuirien a la integració social i cultural de les persones que hi viuen i treballen.

Hem pogut comprovar, també, que el perfil general del voluntariat a Andorra es llegeix a través de les organitzacions i les entitats que el promouen. Ens reforcem en la idea que es tracta d’una situació en la qual dominen les “illes de voluntariat”, és a dir, entitats amb interessos específics i persones (afiliades i/o voluntàries) amb perfils molt homogenis, poc connectades entre elles i que desconeixen altres realitats fora de l’organització que representen. Són, a més, entitats molt tancades on no és fàcil accedir-hi si no s’acompleixen determinats trets. No obstant fóra de les organitzacions no és fàcil fer feines de voluntariat que traspassin les fronteres de l’àmbit domèstic o veïnal.

No obstant, la vida associativa dels andorrans, en concret les xarxes de solidaritat i voluntariat, en els darrers anys s’estan convertint en punts de referència bàsics per crear un fort moviment social de base democràtica, fonamental pel país, amb la pretensió de minimitzar les diferències entre els diferents col·lectius optimitzant el temps i els recursos humans al seu abast. La importància d’aquestes organitzacions rau en el fet que es tracta d’una estructura, sovint fluida i invisible, que entrellaça els individus i que contribueix a vertebrar diferents segments socials, cosa que li atorga una gran importància ja que constitueix un bon indicador del funcionament de la societat civil i del grau de vitalitat que té.

Yolanda Bodoque Puerta

Bibliografia
Comas d’Argemir, D., i Roca, J. (1996) “El cuidado y la asistencia com ámbito de tensión entre biología y cultura” a: J. Contreras (Coord.) Reciprocidad, cooperación y organización comunal: desde Acosta a nuestros días. Saragossa, Instituto Aragonés de Antropología (pp. 57-69).

Comas d’Argemir, D., i Pujadas, J.J. (1997) Andorra, un país de frontera. Arxiu d’Etnografia d’Andorra. Altafulla, Barcelona.

Castellanos, E. (1998) “Caritat versus solidaritat?” a: Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 12: 77-104.
Jerez, A. (1997) ¿Trabajo voluntario o participación? Elementos para una sociología del Tercer Sector. Madrid, Tecnos.

Ministeri de Salut i Benestar (2003) “Organització i Gestió d’Entitats a Andorra. Els recursos humans (voluntariat). Mecanografiat.

Vernís, A. (2001) “Aproximació als reptes del voluntariat”. Mecanografiat. Conferència realitzada pel dia del Voluntariat. Comú de Sant Julià de Lòria.

www.voluntariat.org

www.voluntariado.net

Notes
Aquest article és un petit avenç de l’Informe sobre La Situació del Voluntariat a Andorra que l’autora ha realitzat conjuntament amb Joan Micó, Mercè Casals i Pepita Batalla, de l’Institut d’Estudis Andorrans. L’estudi, encomanat pel Ministeri de Benestar i Família, va ser realitzat durant els mesos de setembre i desembre de l’any 2003 i lliurat el març de 2004.


©  l’Institut d’Estudis Andorrans


This page can found at: http://www.worldvolunteerweb.org/resources/research-reports/national/doc/temps-de-voluntariat-la.html